LA BADIA DELS TARONGERS

Han passat molts anys des que a la partida de la Bassa del Rei, a Carcaixent, el capellà Monzó, el farmacèutic Bodí i l'escribà Maseres, van dur a terme la primera plantació de tarongers amb finalitats comercials. Fins a aquest moment, s'utilitzaven com a demarcació de terrenys, com ornamentació o per a usos relacionats amb la medicina o l'aromàtica (de fet, està documentada una espècie com Citrus medica Linn les llavors de la qual aparegueren en jaciments al sud de Babilònia, en les runes de Nippur), i en la majoria de casos eren tarongers amargs. Aquest començament, que pot semblar una narració entretinguda, no ho és; està ben documentat, i per això la localitat dels tres amics valents dona la benvinguda als visitants a la seua entrada com la "Cuna de la Taronja". Carcaixent està a només uns quilòmetres de la desembocadura del Xúquer, a prop de Cullera (un toponím d'origen àrab, que significa desembocadura).

Cal destacar que l'empresa del capellà, l'escribà i el farmacèutic va ser un gran èxit, i des d'aquell any, 1781, els tarongers dolços van començar a pintar el mapa de moltes comarques valencianes amb un verdor fèrtil i vigorós que, a mesura que s'apropava l'hivern suau, es deixava estimar pel sol mediterrani mentre tornava les seues fruites taronges. La bona sort va ser tanta que en publicacions econòmiques, fins gairebé l'últim terç del segle XX, se l'anomenava el "petroli taronja dels valencians".

Tornant als rètols que donen la benvinguda als visitants, on recol·lectem les taronges que us portem a casa vostra, Cullera es publicitava com la "Badia de les Taronjes". De fet, potser encara avui es juga un torneig de tennis amb el nom de "Torneig Badia de les Taronjes". Efectivament, el mar besava la mateixa sorra que cobria els camps de mandarines, formant una línia contínua al llarg de la nostra costa que ara està ocupada per urbanitzacions. Aquelles mandarines es van fer famoses, com si tinguessin una denominació d'origen protegida. El seu gust era una mica més àcid que el de les actuals, i es podien sentir les llavors, fent que la seua textura fresca fos encara més notòria. El seu aroma era molt més potent que el de les mandarines actuals. Eren les mandarines del "Racó de Cullera", i avui gairebé no queden arbres. Les mandarines actuals són més dolces, tenen gairebé cap llavor, no es cultiven a la primera línia en camps de sorra i potser per això l'olor també és diferent. No obstant això, les nostres mandarines segueixen sent bones. De fet, no són només bones; són absolutament fantàstiques! Mantenen totes les seues propietats vitamíniques, totes les seues delícies, és a dir, tenen un gust, una qualitat i una textura extraordinàries.

Com que avui hem condensat molta informació per als amants del món de la taronja, continuarem un altre dia amb més mentre els nostres collidors comproven si les "Taronjes de Cullera" estan en el seu punt òptim per al vostre gaudi i salut.

Fins aviat, amics.