- Temporada convencional
- Varietats
- a la teua caixa ara
- Hui (21 nov)
Hui estem collint.
Dates orientatives, d'un any a un altre canvien amb la meteorologia. Comencem cada varietat quan el sabor, l'acidesa i el suc ens convencen, i la retirem quan deixen de fer-ho. Calendari de temporades
-
Ara a la teua caixa
Eureka
Collita aprox. 7 nov → 13 mai
La llima de sempre: àcida, aromàtica i amb un 40-45 % de suc. Pell sense encerar. És la nostra varietat principal durant tota la temporada.
- % Suc 40–45 %
- 120–140 g
Fitxa completa de Eureka
Varietat seleccionada a Califòrnia al voltant de 1858 a partir de llavors importades de llimó italià (possiblement Lunario), introduïda comercialment per Thomas A. Garey i Andrew Boyle a Los Ángeles; existixen clons com Frost Eureka, Taylor i Allen. És una de les dos principals varietats de llimoner reconegudes en el Banc de Germoplasma de l'IVIA, amb identificadors com Eureka Allen i Eureka Frost, usada també com a varietat de jardí i hort.
Característiques
Arbre de vigor mitjà a alt, amb port obert, copa més bé estesa i menys espines que la varietat Lisbon o Fino; fulla mitjana a gran, de marge crenat i olor forta a llimó en trencar-se. Fruit ovalat o oblongat, amb mameló apical modest i sense coll en la zona del peduncle; pell relativament mitjana a grossa (5-6 mm), color groc en maduresa; polpa de color verd-groc; sucós, amb contingut de suc del 40-45 % del pes del fruit; llavors variables, entre 8 i 13 per fruit, depenent de la temperatura durant la floració; sabor àcid pronunciat, perfil organolèptic fort a llimó clàssic.
Època de recol·lecció
A la Comunitat Valenciana la collita per a Eureka se situa entre el 10 d'octubre i el 20 de febrer aproximadament; la recol·lecció pot iniciar-se amb fruit encara verdós, però quan presenta mida adequada i percentatge de suc suficient; el fruit pot mantindre's en l'arbre un temps raonable sense pèrdua severa de qualitat si es controla la maduresa i les condicions de conservació.
Usos culinaris
Varietat apta tant per a consum en fresc com per a suc a causa del seu elevat contingut en suc i acidesa; s'utilitza també per a elaboracions culinàries que requerisquen aroma pronunciat de llimó com adreços, aliños, confitures o conserves tradicionals; en gastronomia mediterrània s'incorpora en plats de peix, ensalades, salses cítriques, rebosteria i per a aromatitzar licors; la ratlladura de la seua corfa aporta olis essencials amb intensitat suficient per a usos delicats.
Notes agronòmiques
Entra en producció primerencament i té una productivitat alta; varietat refloreixent, amb brots florals diverses vegades a l'any, encara que el rendiment comercial òptim es dona entre tardor-hivern; sensibilitat moderada al fred, menor que Lisbon però amb dany en climes molt freds; patix de cremades de sol i defectes del fruit si es dona en exposicions molt assolellades; postcollita ben tolerada si es manté entre 3-7 °C, amb risc de desorde fisiològic com peteca si les temperatures són més altes; patró recomanat per a adaptació local i evitar clorosi, i la seua longevitat és menor que altres varietats; limitacions comercials inclouen variabilitat de llavors i mida depenent del clima i del clon usat.
-
Verna
Collita aprox. 7 nov → 13 mai
Llima de corfa un poc més gruixuda i poques llavors, molt sucosa. La collim al mateix temps que l'Eureka, de manera que en la caixa poden anar barrejades.
- % Suc 30–35 %
- 130–170 g
Fitxa completa de Verna
Dades de referència (IVIA)
- Pes
- 130–170 g
- Calibre
- 65–70 mm
- % Suc
- 30–35%
Són les dades teòriques de l'IVIA. La fruita real pot variar d'una collita a una altra.
- Productivitat
- Alta
Varietat espanyola d’origen desconegut; se sospita que derivà d’introduccions de llimoners italians del tipus “Monachello” a Múrcia; es cultiva des d’almenys el segle XIX a les regions de Múrcia i Alacant; també coneguda com Berna o Vernia; alguns clons destacats són Verna 50, Verna 51 i Verna 62, seleccionats per IMIDA i IVIA.
Característiques
Arbre vigorós, de port gran, amb espines menys nombroses que en llimoners de tipus Fino; fulles punxegudes; fructifica de manera reflorent, amb floracions principals a la primavera i secundàries a l’estiu (“rodrejos” o “verdelli”); fruit ovalat amb coll peduncular més o menys marcat i mameló apical pronunciat; escorça relativament gruixuda (6-7 mm segons varietat; en alguns clons fins a >10 mm), rugosa o semirugosa en fruits de collita, més llisa en rodrejos; pes entre 130-170 grams; diàmetre de 65-70 mm; color exterior groc en madurar, índex de color al voltant de -2,5; quantitat de suc elevada, entre 30-35 %; llavors escasses (2-6), nombre que tendeix a augmentar amb temperatura alta durant la floració; nombre de grills al voltant de 9-10.
Època de recol·lecció
A la Comunitat Valenciana i zones similars, la recol·lecció de la collita principal s’inicia típicament entre mitjan i finals de febrer i s’allarga fins a juliol; els fruits de floració d’estiu (“rodrejos” o “verdelli”) es recol·lecten entre mitjan juliol i mitjan de setembre de l’any següent si s’aprofiten; la varietat pot mantindre’s a l’arbre sense caiguda notable fins ben avançada la campanya, encara que els últims fruits poden perdre una mica de qualitat i acidesa.
Usos culinaris
Apta per a consum en taula per la seua polpa sucosa, sabor àcid però menys agressiu que en Fino, i amb càrrega aromàtica; excel·lent per a suc fresc; la pell gruixuda aromàtica la fa útil per a ratlladura, confitures o confitats; s’empra també en gastronomia mediterrània en begudes, adobs i plats que aprofiten tant el suc com la pell; no és d’ús principal en indústria d’olis essencials davant varietats de pell més fina, encara que la seua escorça conté olis amb aroma característic.
Notes agronòmiques
Presenta alta productivitat quan l’arbre està ben instal·lat, però mostra tendència a alternança, especialment després de collites “rodrejos”; més resistent al transport i al manteniment a l’arbre que varietats de pell més fina; sensible a l’atac de Prays citri i amb lleugera susceptibilitat al fred sever; empeltat freqüentment sobre Citrus macrophylla o taronger agre; pot presentar “miriñaque” (protuberància en la zona de l’empelt) quan s’usa taronger agre; la conservació postcollita és bona, i requereix temperatures fredes moderades; les últimes fruites de la campanya tenen menor valor comercial a causa de la pèrdua d’acidesa i possible reverdir de la pell sota altes temperatures estivals.