Comprar tomaques

‘RAF’ significa “Resistent al Fusarium”. Va ser desenvolupat a França per l’empresa Clause al voltant de 1961 mitjançant selecció a partir del tipus Marmande i altres línies americanes amb resistència al fong Fusarium. Es va registrar oficialment com a varietat en 1967. No és híbrid F1, sinó una varietat de camp derivada de selecció artificial. Encara que associada històricament a la Vega d’Almeria a Espanya, no procedeix de col·leccions tradicionals valencianes de l’IVIA ni del COMAV però es cultiva comercialment a la Comunitat Valenciana.

Característiques

Arbre de port semideterminat o determinant, vigor mitjà; fullatge robust i fulles normals; flors típiques de tomaca excepte sensibilitat del fruit a l’excés d’humitat en muscles. Fruit de mida mitjana, pes entre 100 i 250 g, forma arrodonida a un poc aplanada, amb solcs profunds (“asurcat”) i coll verd molt marcat que pot persistir en madurar a la base. Cutícula fina i un poc delicada. Polpa densa, carnosa, sucosa, amb llavors menudes. Color exterior verd intens amb muscles foscos; la maduració progressa des de l’interior cap a l’exterior. Sabor dolç amb bona combinació d’acidesa; en anàlisi arriba a aproximadament 6-9 ºBrix al punt òptim de maduració.

Època de recol·lecció

Es cultiva principalment a l’hivern i començaments de primavera a Almeria, encara que la seua disponibilitat comercial pot estendre’s si es cultiva sota plàstic. A la Comunitat Valenciana la finestra òptima coincideix amb eixa campanya hivernal-primaveral. No tolera deixar-se en l’arbre molt de temps després de la maduració completa perquè la qualitat (textura i sabor) es deteriora ràpidament després de arribar al punt punt “pintó” (verd-ataronjat). És millor collir quan comença la coloració roja a la base, just al toc d’envero, per a maximitzar el sabor.

Usos culinaris

Apte principalment per a consum en fresc: amanides, gaspatxos, salmorejos, adobs senzills amb oli i sal. No és adequat per a guisats o cuina que requerisca cocció prolongada perquè perd part de la seua textura fina. Es valora pel seu sabor aromàtic, dolçor i textura cruixent. En gastronomia mediterrània se sol consumir simplement tallat en rodanxes amb oli d’oliva verge extra. No sol emprar-se per a processament industrial a gran escala, però pot destinar-se a sucs artesanals o productes gourmet.

Notes agronòmiques

Productivitat moderada-baixa per planta; la planta rendix uns 4-5 kg en condicions òptimes, molt menys que varietats híbrides comercials. Alternança varietal accentuada si no es mantenen bones condicions de sòl i reg. Sensible al fred i als excessos d’humitat, especialment en muscles del fruit; plagues comunes com mosca blanca, pugó i malalties fúngiques; exhibix resistència al Fusarium (Fusarium oxysporum) en arrels. Patró portaempelts robustos si es desitja major resistència a sòl malalt. Postcollita limitada: fragilitat del fruit exigix manipulació acurada; conservació curta, millor mantindre frescor a curt termini, sense cambres prolongades de magatzematge a causa de la sensibilitat de la pell i la pèrdua ràpida d’aroma i textura.