Caixa Mandarines Ecològiques 5 kg

Origen

Clemenules és una varietat de clementina que va aparéixer com a mutació espontània de la Clementina Fina. Es va detectar a Nules (província de Castelló, Comunitat Valenciana) en 1953, d’ací el seu nom. També se la coneix com Clementina de Nules, Nulesina, Reina de les Clementines, Victoria, entre altres sinònims. Des de la seua aparició va començar a difondre’s per la seua mescla de grandària, sabor i adaptabilitat, convertint-se en una de les varietats més plantades de clementina a Espanya, especialment a la Comunitat Valenciana.

Característiques

L’arbre de Clemenules té port de vigor mitjà a alt, estructura oberta, poques o pràcticament cap espina, i floració escalonada. El fruit presenta forma oblata o aplanada (relació diàmetre/alçària d’aproximadament 1,25), pes entre 80-100 grams, diàmetre d’uns 55-60 mm, forma un poc aplanada, corfa fina de grossor normal d’uns 1,5-2,0 mm, color taronja intens tant de corfa com de polpa. En condicions estàndard produeix fruits pràcticament sense llavors, encara que poden aparéixer-ne algunes si hi ha pol·linització creuada. El percentatge de suc ronda el 48-52%. En estudis fora d’Espanya s’han observat sòlids solubles (ºBrix) de aproximadament 8-10 i acidesa titulable baixa, al voltant de 0,8-1,2 g d’àcid cítric per 100 mL de suc.

Època de recol·lecció

A la Comunitat Valenciana la recol·lecció de Clemenules se situa normalment entre finals de novembre i gener; en alguns calendaris generals s’estén fins a febrer, depenent de la zona i de les condicions climatològiques. Després d’assolir el punt òptim de maduresa, els fruits es mantenen bé diversos dies a l’arbre sense pèrdua excessiva de qualitat, la qual cosa permet certa flexibilitat en la collita. La finestra òptima de comercialització en fresc abasta des de l’inici de la recol·lecció fins a unes setmanes després si es manté una conservació adequada, evitant recol·leccions tardanes que puguen provocar pèrdua d’acidesa i qualitat.

Usos culinaris

Clemenules és especialment valorada com a fruita de taula per la seua fàcil pelada, textura sucosa, sabor dolç equilibrat, aroma cítric intens i pràcticament absència de llavors. També s’utilitza per a suc fresc, melmelades o confitures, encara que el seu ús industrial és menor davant del consum directe. A la cuina mediterrània se sol incorporar en amanides, postres frescos, i com a acompanyament de plats que requereixen un toc cítric, aprofitant el seu aroma i dolçor, sense que domine l’acidesa excessivament.

Notes agronòmiques

Clemenules té una elevada productivitat, encara que pot exhibir alternança si la recol·lecció es retarda massa. És susceptible al bufat i al “pixat” si roman molt de temps a l’arbre. La seua tolerància al fred és moderada; millor comportament quan es cultiva sobre patrons adequats com Citrus macrophylla, citrange Carrizo, Cleopatra o altres semienanitzants que milloren el seu port i productivitat. En postcollita respon bé al fred, mantenint la qualitat si es guarda correctament. Limitacions principals: sensibilitat a la pol·linització creuada que pot generar llavors, pèrdua d’acidesa si es cull tardanament, i necessitat de controlar les condicions del sòl, reg i nutrició per a assegurar un bon quallat i calibre del fruit.