LES TARONGES VALENCIANES

Taronjes i llimones, cítrics en general, es troben avui en dia en un sense fi de països però, - sí, hi ha un però,- com les valencianes, poques, ben poques. Per què? Molts són els factors que podem utilitzar per argumentar la nostra afirmació. Jo em quedaria amb la del benevolent clima i l'amor a la "terreta" dels agricultors valencians, però això ho deixem per a un altre moment perquè hi ha més.

Tot i que no som els majors productors i exportadors en aquests moments, ho som en quant a productors de taronja per al consum com a fruita, com a postres, com a entrepà, com a dolç natural entre hores, com a esmorzar saludable, com a berenar nutritiu, com millor desitge cadascú. Segons el Fresh Produce Desk Book, un 45% de la manufactura europea correspon a Espanya, molta veritat? La major part de les collites dels líders de la producció mundial, Brasil, Estats Units i Mèxic, està destinada a suc concentrat congelat. La Xina, quart en la llista, produeix per a consum propi i, els cinquens malgrat comptar amb una extensió molt més reduïda, som nosaltres, que any rere any quasi que també, igualem al gegant groc. Les taronjes valencianes, com a suc recentment esprés, són incomparables i com a fruita, són sublims; d'una altra manera, no s'entendria la demanda. En aquest racó del planeta Terra, els astres ens han beneït amb un clima amable i càlid. El resultat és que al punt àcid de tot cítric l'acompanya, com si es tractara d'una abraçada intensa, una dolçor fresca que l'harmonitza. I, senyores i senyors, així són les Naranjas de Cullera: sublims al paladar perquè en el seu punt just es colliran per arribar gairebé immediatament a les vostres llars.

Fins aviat, amics.