- Temporada convencional
- Varietats
- Hui (28 oct)
Solem començar a collir al novembre, segons maduri la fruita.
Dates orientatives, d'un any a un altre canvien amb la meteorologia. Comencem cada varietat quan el sabor, l'acidesa i el suc ens convencen, i la retirem quan deixen de fer-ho. Calendari de temporades
-
La pròxima a arribar
Navelina
Collita aprox. 7 nov → 7 feb
La primera taronja de la temporada i la que més temps ens acompanya. Gran, fàcil de pelar i molt dolça; igual de bona per a suc que per a menjar.
- Dolçor
- Acidesa
- Sucositat
- Facilitat de pelat
- % Suc 50–54 %
- 200–220 g
Fitxa completa de Navelina
La varietat Navelina és una mutació espontània de la taronja Washington Navel originada a Riverside (Califòrnia) al voltant de 1910, inicialment coneguda com Smith’s Early Navel. En 1933 va ser enviada com a material vegetal a l’IVIA a la Comunitat Valenciana, on se li va donar el nom de Navelina pel seu tamany un poc inferior al de la Washington Navel. La seua propagació comercial va començar en la dècada dels seixanta, amb una expansió significativa durant els anys setanta, consolidant-se com una de les varietats Navel més cultivades a Espanya.
Característiques
Arbre vigorós, de port més bé compacte, sense espines i amb fullatge de color fosc. Presenta flors sense pol·len, típica del grup Navel. El fruit té forma redona, lleugerament oblada, diàmetre entre 73-78 mm, relació diàmetre/alçària pròxima a 0,98. El pes mitjà se situa entre 200-220 g. Corfa de grossor mitjà (3,5-4,5 mm), color taronja intens, índex color 18. Polpa molt sucosa, sense llavors, nombre de grills típic entre 10-12. Pel que fa a la qualitat interna, els graus Brix ronden els 10-12º, amb acidesa moderada (al voltant de 0,9-1,0 % àcid cítric), suc entre 50-54 % del fruit.
Època de recol·lecció
A la Comunitat Valenciana la seua recol·lecció s’inicia aproximadament entre el 20 i el 30 d’octubre i s’estén fins a finals de gener. És de maduresa precoç respecte a altres varietats Navel, arribant al mercat abans. Té bona capacitat de romandre a l’arbre sense perdre qualitat durant la primera meitat de la finestra de collita; la seua finestra òptima de comercialització en fresc se situa en novembre i desembre, quan arriba a la seua màxima qualitat interna i color extern.
Usos culinaris
Està destinada principalment al consum en fresc, com a taronja de taula, per la seua facilitat de pelat, sabor dolç i polpa sense llavors. També pot utilitzar-se per a suc, encara que no és el seu ús preferit per a la indústria, ja que altres varietats aporten major rendiment de suc. En gastronomia mediterrània es gaudix tal qual, en macedònies, amanides o acompanyaments on s’aprecie el seu aroma cítric; combinacions amb mel, herbes fresques (menta, timó) o formatge suau són habituals.
Notes agronòmiques
Productivitat alta i entrada en producció primerenca. Exhibix alternança entre campanyes encara que moderada. Bona tolerància a sòls calcaris i a la clorosi fèrrica, també certa resistència al fred en comparació amb altres varietats Navel. Sensible a clareta en la corfa; adherència del peduncle bona. Recomanat empeltar sobre portainjerts com Carrizo citrange o C-35, que proporcionen bon equilibri entre vigor i qualitat de fruit. Comportament postcollita bo si es manté a temperatures entre 6-8 °C; limitacions en conservació prolongada, ja que el sabor pot alterar-se i apareix amargor retardada si el suc s’usa després d’un llarg període d’emmagatzematge.
-
Lanelate
Collita aprox. 5 feb → 10 mai
Navel tardana que agafa el relleu de la Navelina a principis de febrer. Molt dolça i amb moltíssim suc; passat el seu punt no canvia de sabor.
Fitxa completa de Lanelate
Descripció general
També coneguda com a Navel-Lane. Tardana de la família Navel, de mida mitjana i forma arrodonida, pell llisa de poc espessor i color taronja groguenc. El seu melic és més discret que el d'altres varietats Navel. Amb un sabor excel·lent i molt dolç, produeix gran quantitat de suc i no presenta llavors, sent apropiada tant per a suc com per a taronja de taula. A diferència d'altres varietats, passat el seu punt òptim de maduració no canvia de sabor.
Calibre
El calibre mitjà d'aquesta varietat és de mida mitjana: la gran majoria de peces estan per damunt de 75 mm. El calibre mínim comercial en Taronjes de Cullera per a aquesta varietat és de 67 mm.
Durabilitat
Es conserva en bones condicions fins a 30 dies després de la collita (algunes peces fins i tot més), sempre seguint les nostres indicacions per a la seua conservació: traure-les immediatament de la caixa, escampar-les en una superfície àmplia, amb temperatura i humitat no extremes, sense llum directa del sol ni fonts de calor, i descartant tota peça que puga espatllar-se. Això és una norma general, tenint en compte que són peribles i sense tractaments postcollita, també és possible que alguna peça s'espatlle abans dels 30 dies.
Possibles inconvenients
Pot presentar defectes estètics que no afecten a la seua qualitat (vegeu el nostre blog a este respecte). En estats avançats de la seua maduració pot estar tova. Com totes les taronges fresques i sense tractaments postcollita, no es pelen del tot bé amb la mà.
-
Barberina
Collita aprox. 28 abr → 29 mai
Mutació de la València Late que tanca la nostra temporada al maig: dolça i amb poca acidesa. El suc no amarga encara que el deixes una estona.
- Dolçor
- Acidesa
- Sucositat
- Facilitat de pelat
- % Suc 50–55 %
- 190–230 g
- Conservació 30 dies
Fitxa completa de Barberina
La taronja Barberina és una mutació espontània de la varietat Valencia Late, descoberta el 1982 a Rafelcofer, València, per Vicente Barber. Aquesta varietat es caracteritza per la seva maduració tardana i alta qualitat organolèptica.
Característiques
L'arbre de la Barberina presenta un port vigorós i compacte, amb fulles grans de color verd intens i fusta més fosca que la Valencia Late. El fruit és de mida gran, forma rodona a lleugerament allargada, sense ombligo i sense llavors. La pela és de gruix mitjà, color taronja uniforme i aspecte cerós. La polpa és sucosa, amb un alt contingut en suc (50-55%), sabor dolç i baixa acidesa, la qual cosa la fa ideal per al consum en fresc i suc.
Època de recol·lecció
La recol·lecció de la Barberina a la Comunitat Valenciana es realitza des de primers de maig fins a juliol. Els fruits poden romandre a l'arbre durant diversos mesos sense perdre qualitat, permetent una prolongada finestra de comercialització en fresc.
Usos culinaris
La taronja Barberina és apta tant per al consum en fresc com per a l'elaboració de sucs, gràcies al seu alt contingut en suc i sabor equilibrat. El seu suc no es torna amarg després d'esprémer-lo, la qual cosa la fa ideal per a sucs frescos. També és adequada per a la indústria alimentària en la producció de sucs i altres productes derivats.
Notes agronòmiques
La Barberina és una varietat productiva, amb fruits d'alta qualitat que poden romandre a l' arbre sense deteriorament. Presenta una menor acidesa que la Valencia Late, la qual cosa la fa més dolça. És resistent a la caiguda de fruits gràcies al seu peduncle robust. Es recomana el seu cultiu en patrons de Citrange per a un desenvolupament òptim. En postcollita, els fruits poden emmagatzemar-se en fred, tot i que temperatures massa baixes poden causar lesions per fred.
-
València Late
Collita aprox. 4 mai → 3 jun
La taronja més tardana de València, sense melic i de polpa ferma. Suquíssima, amb un punt més d'acidesa que la Lanelate; pot dur alguna llavor.
- Dolçor
- Acidesa
- Sucositat
- Facilitat de pelat
- % Suc 53–58 %
- 170–220 g
Fitxa completa de València Late
La varietat de taronja Valencia Late té un origen incert, encara que es creu que procedeix de Portugal, on va aparèixer fa molt de temps. Inicialment va rebre noms com Excelsior, Rivers Late, Hart Late o Hart's Tardif, fins que en 1987 se li va donar el nom de Valencia Late. Va ser introduïda a Espanya per l'Estació Naranjera de Levante i va començar a difondre's àmpliament en la primera meitat del segle XX. En la campanya 1977-1978, va superar en producció a la varietat Berna, convertint-se en la varietat tardana de taronja més cultivada a Espanya. En 1966, es va importar de Califòrnia la varietat Late Frost, d'origen nuclear, que va començar a difondre's comercialment.
Característiques
L'arbre de la Valencia Late és vigorós i sense espines. Presenta polen poc viable i és autocompatible. El fruit és de mida mitjana, amb un pes que oscil·la entre 170 i 220 grams, i un diàmetre de 64 a 80 mm. Té forma rodona, amb una relació diàmetre/alçada de 1,01. La pela és de color taronja intens, amb un índex de color de 10, i un gruix de 2,7 a 3,7 mm. La polpa és sucosa, amb un contingut de suc que varia entre el 53% i el 58%. El nombre de llavors per fruit és baix, generalment entre 1 i 4. El sabor és equilibrat, amb un dolçor notable i una lleugera acidesa.
Època de recol·lecció
La recol·lecció de la Valencia Late a la Comunitat Valenciana es realitza entre el 20 de març i el 15 de juny. Aquesta varietat es manté bé a l'arbre, permetent la seva recol·lecció fins a l' estiu sense perdre qualitat. La seva finestra òptima de comercialització en fresc abasta des de finals de març fins a mitjans de juny.
Usos culinaris
La Valencia Late és apta tant per al consum en fresc com per a la indústria. El seu alt contingut en suc i el seu equilibrat perfil de sabor la fan ideal per a l'elaboració de sucs naturals. A més, la seva polpa sucosa i el seu sabor lleugerament àcid la converteixen en una excel·lent opció per al seu consum directe com a fruita de taula.
Notes agronòmiques
La Valencia Late és una varietat productiva, encara que presenta una lleugera tendència a l'alternança de collites. És una mica sensible a la clareta. S'adapta bé a totes les zones cítriques, encara que està especialment indicada en aquelles en les quals els riscos de gelades tardanes no són molt elevats. El fruit té bona conservació a l'arbre, encara que al final del període de recol·lecció el coll del fruit pot reverdir. El seu comportament postcollita és favorable, permetent el seu emmagatzematge en cambres per al seu consum a l'estiu.
