La confecció de les caixes de taronja i el treball de les dones
Històricament, la tria i l’encaixat de les taronges ha sigut un treball de les dones. A finals del segle XIX i principis del XX, les dones eren contractades amb un salari inferior i, en moltes ocasions, sense contracte formal, cosa que les portava a fer jornades llargues durant la temporada de cítrics (com ho testifiquen les fotos antigues). Hi ha imatges i cançons antigues que documenten esta realitat injusta, com “Ja ve l’aire” del Botifarra.
Sovint es fa referència a la “confecció” de les caixes de taronges, com si fora la creació d’un vestit bonic. Les dones seleccionaven amb cura cada taronja i l’acomodaven en la caixa amb una delicadesa exquisida, aconseguint com a resultat una caixa de taronges visualment preciosa. En aquella època, les caixes eren de fusta (a principis del segle XX) i s’emprava —i algunes marques encara ho fan— paper de seda per a embolicar les taronges.
L’ús del paper de seda servia per a dos propòsits fonamentals. En primer lloc, per a preservar la durabilitat de les taronges evitant la humitat i prevenint una possible contaminació entre elles. En segon lloc, per a conferir a la caixa una estètica exquisida i delicada. Sovint este paper també portava imprés el logotip de l’empresa. En els papers antics s’incloïa el número d’exportació, ja que la taronja valenciana s’exportava principalment a Gran Bretanya i França. Estos papers històrics són autèntiques obres d’art que reflectixen l’esplendor d’una època en què el comerç de taronges era molt valorat i lucratiu. Cada paper portava el logotip de l’empresa i alguns fins i tot incloïen eslògans que hui en dia es consideren autèntiques joies del màrqueting antic.
En el nostre magatzem, quan arriben les taronges acabades de collir, el nostre equip, també majoritàriament format per dones, s’encarrega de preparar les caixes.
Quan incorporem persones noves a l’equip, no fem distinció de gènere com a requisit, però és cert que al magatzem, en la seua majoria, treballen dones, mentre que al camp predominen els hòmens. Com que vivim en una comunitat menuda, com és la ciutat de Cullera, tant hòmens com dones coneixen persones que necessiten faena, cosa que facilita la incorporació de nous membres a l’equip. En ocasions, nosaltres mateixes hem participat en la collita, encara que no és habitual. També és freqüent que els collidors, una vegada han acabat la faena, es queden a ajudar a encaixar les taronges junt amb les dones.
Pel que fa al procés d’empaquetat de les taronges, som conscients que el nostre enfocament no pretén aconseguir l’estètica elegant i meticulosa de l’època de les nostres mares i iaies als magatzems d’abans. Com saben els nostres clients, no classifiquem ni ordenem les taronges en la caixa per a aconseguir una estètica atractiva. La nostra dedicació principal se centra a garantir que vos arriben les taronges més saboroses i fresques possibles.