Mari: de l'oficina al camp, una història de resiliència
Als 52 anys, Mari es va veure obligada a deixar arrere la seua carrera com a administrativa per a iniciar una nova etapa professional en el món de l'agricultura, un canvi que mai s'hauria imaginat després de dècades dedicada a un treball completament diferent.
Fa setze anys, Mari va rebre la notícia que el seu marit, productor i agricultor de diversos camps de tarongers, estava malalt. Davant d'esta situació, va decidir deixar el seu treball com a administrativa en una immobiliària per a ajudar-lo en el cultiu dels tarongers, que en aquell moment funcionava com un viver convencional. Fins aleshores, el seu contacte amb eixe món s'havia limitat a passar els diumenges als camps amb la seua família.
Sempre m'ha agradat anar a veure els camps amb les meues filles i el meu marit, però mai m'haguera imaginat que hauria d'encarregar-me jo d'ells.
Quan el seu marit va faltar, Mari va decidir liquidar tot el viver i continuar encarregant-se dels horts per respecte al que el seu marit els havia deixat a les seues filles, la seua herència, i per continuar construint el que ell havia alçat durant tants anys, sense permetre que es perdera tot eixe esforç.
Es va posar mans a l'obra i va començar a aprendre-ho tot des de zero. Segons ella conta, al principi anava «molt venuda», ja que no entenia eixe món ni el coneixia. Va ser difícil. Va començar revisant les factures dels productes que comprava el seu marit, ja que ella portava la comptabilitat quan ell encara s'encarregava dels horts i del viver. Observava quin tipus d'adob utilitzava segons l'època de l'any i, quan encara treballaven en agricultura convencional, va aprendre que no es pot usar sempre el mateix perquè la terra acaba acostumant-se i deixa d'absorbir-lo correctament. Mari s'emociona contant com va anar aprenent a manejar els horts poc a poc gràcies a l'ajuda de les cooperatives i els pèrits, que li anaven aconsellant quins productes usar, en quina quantitat i en quin moment aplicar-los.
Amb el pas del temps va haver d'abandonar alguns horts i terres seguint el consell de les seues filles, que li van fer veure que estava treballant massa per a un benefici quasi inexistent. El que obtenia d'unes parcel·les havia d'invertir-ho en altres i, a més, havia d'assumir tots els jornals. Al final no li quedava res i, de vegades, fins i tot havia de posar diners de la seua pròpia butxaca. Per això, va decidir reduir la superfície per a poder continuar amb una millor qualitat de treball, deixant alguns horts arrere.
El seu pas de convencional a ecològic
Encara que el seu marit mai va arribar a decidir-se per l'agricultura ecològica, malgrat que ella ja començava a plantejar-s'ho, perquè considerava que suposava massa treball i que els horts no estaven preparats per a eixe canvi, Mari, uns anys després va decidir fer el pas i arriscar-se.
La conversió a l'agricultura ecològica va estar impulsada principalment per les seues filles: la major, doctora en Ciències Biològiques i especialitzada en paràsits, que feia anys que l'animava a realitzar este canvi per ser més rendible i motivador, i la filla xicoteta, terapeuta especialitzada en dany cerebral. Va haver de fer diversos cursos per a poder dur a terme esta transformació. A mesura que s'anava submergint en este món, s'adonava que li oferia un altre al·licient, una altra forma de tractar les coses i de veure els ecosistemes.
El canvi de l'agricultura convencional a l'ecològica consisteix a deixar que els arbres seguisquen més el seu cicle natural i a no utilitzar productes que, durant el seu creixement, siguen perjudicials per al medi ambient o per a les persones.
Mari conta que el canvi a l'agricultura ecològica li ha servit per a conscienciar-se més sobre l'aprofitament del material vegetal, el reciclatge i la reutilització dels restes verds per a elaborar compost. El pas a l'agricultura ecològica va suposar molt més esforç i sacrifici, però, malgrat la dificultat, ha sigut una experiència molt motivadora.
Hui en dia
A dia de hui, encara que ja està jubilada, continua sent la responsable dels horts, ja que llogar-los o vendre'ls no és una opció per a ella. És qui es manté pendent que tot funcione correctament: els treballadors, els productes i l'estat general dels camps.
A partir de la seua experiència, reflexiona sobre la inconsciència de la societat davant el canvi climàtic, ja que els efectes de la sequera són devastadors i difícils d'imaginar fins que es viuen de prop des de l'agricultura. Esta realitat li ha fet prendre una major consciència ambiental.
Per a Mari, l'agricultura és una labor bonica, però profundament vulnerable, ja que no depén només de l'esforç humà, sinó de factors externs com el clima, la qual cosa la converteix en una activitat tan valuosa com fràgil.
